Què és un Massatge Tàntric?

Alguna vegada t’has preguntat què és un massatge tàntric? Avui volem aclarir que de la mateixa manera que la paraula «tantra», hi ha molts malentesos i mals usos del terme “massatge tàntric” o «massatge tantra». Molts la relacionen de manera equivocada amb un massatge amb «final feliç» o, en altres paraules, amb un simple alleujament sexual. De fet, és molt comú veure utilitzar «massatge tàntric» per referir-se a aquestes pràctiques, de manera que no sorprèn que s’hagi estès la confusió.

Què és un Massatge Tàntric?

 

Per conèixer millor els massatges tàntrics, prèviament anem a conèixer més en profunditat un dels corrents de pensament més antics: el Tantra.

Què és el Tantra?

Els textos més antics de Tantra que han arribat a nosaltres són del 600 però recullen tradicions orals que alguns especialistes originen a l’Índia vèdica anterior a 1.500 a. C. Hi ha petjades de tradició tàntrica en la cultura de Mohenjo-Daro (3.000 a. C.) i es tracta, per tant, d’una de les més antigues formes de pensament que han arribat fins als nostres dies. El Tantra és un corrent esotèrica hindú, budista i jainista, contrària a la ascètica i la negació del cos i dels sentits com mitjans per aconseguir l’alliberament i la il·luminació. La seva filosofia es basa en la creença, en la fusió d’oposats en una unitat còsmica universal. Igual que Hermes Trismegisto en dir «com passa a dalt així a baix», el Tantra diu «tot el que existeix és aquí, el que no és aquí no és enlloc». Per aconseguir la integració harmònica de l’home amb l’univers, el Tantra, en afirmar el cos i els sentits, pretén una canalització d’energia en l’individu que li faci arribar a nivells de consciència superiors. Per a això l’energia còsmica, kundalini, representada com una serp de foc, penetrarà en el cos subtil per mitjà de l’aire vital «prana», mitjançant exercicis respiratoris que el faran ascendir pels canals nerviosos o «nadi» associats al costat esquerre, la lluna, el femení, «anada»; i al costat dret, el sol, el masculí, «pingala». El kundalini ascendeix a través del canal de l’eix central vertical dela columna vertebral, «susshuma», que penetra a través dels set «chakras» o centres d’energia.

Les tècniques externes que possibiliten l’obertura dels «chakras» i l’ascensió del kundalini són la contemplació dels «yantras», diagrames visuals geomètrics que en la seva manifestació de cercles concèntrics es denominen «mandales», l’entonació de sons sagrats anomenats «mantres» i la pràctica de gestos i postures,»mudres» i «asanes», que condueixen al domini absolut dels recursos físics, psíquics i mentals a través de la realització de l’acte sexual. De la trinitat mítica hinduista formada per Brahma, Shiva i Vishnu i els seus oponents femenins, Shiva ha estat adoptat pel Tantra com a personificació del principi masculí del cosmos. El seu oponent femenina, Shakti, és exponent d’una espècie de religiós redescobriment del misteri de la dona i de la revaloració de la seva energia còsmica, sent la dona en el Tantra, principi actiu. Una altra deessa femenina important en la mitologia tàntrica és Kali, mare de la trinitat mítica, ventre constructor i destructor del món que viu sempre en un etern retorn o «samsara».

El Tantra tracta, doncs, d’arribar al màxim nivell de consciència i de realització personal afirmant el cos i utilitzant com a mitjans la contemplació meditativa dels «yantras», la repetició auditiva dels «mantres» i la realització de «mudres» i «asanes» basats en exercicis respiratoris i tècniques sexuals.

Però la pràctica del Tantra no ha de ser intentada individualment sense l’ajuda de mestres o «gurus» que hagin aconseguit ja la il·luminació, ja que l’obertura dels «chakras» i l’elevació del kundalini fora d’un context de creixement equilibrat pot conduir a desequilibri, i Fins i tot a la malaltia mental. Per Gurdejieff el kundalini és el poder de la imaginació i de la fantasia que adquireixen rellevància de realitat.

Entendre el Tantra a través de l’art

Per entendre els conceptes que donen base al pensament Tantra, és de gran ajuda conèixer les ancestrals obres d’Art Tàntric. La major exposició d’art basada en el Tantra la podem trobar al Museu de Nova Delhi, que constitueix l’exposició més important d’art de l’Índia. Anem a conèixer millor el Tantra a través de l’art i dels textos de Ajit Mookerjee, autor de diversos estudis importants sobre el Tantra, i que fos també director de l’esmentat museu.

El tantra a Barcelona es va donar a conèixer ja l’any 1976, any en què es va exhibir a la Ciutat Comtal una mostra d’Art Tàntric que va constituir l’exposició més important d’art de l’Índia que s’havia fet fins ara a Espanya. L’exposició, muntada en col·laboració amb el director del Museu de Nova Delhi, Ajit Mookerjee, havia recorregut els principals museus d’Europa: el British Arts Council de Londres, l’Völkerskunde de Viena, la Kunsthalle de Zuric, la Fundació Lovisiana de Copenhaguen i el Tropenmuseum d’Amsterdam. i s’exhibiria després a Sydney abans de tornar al seu lloc habitual a Nova Delhi. En la col·lecció d’obres d’Art Tàntric exhibida, la visita estava organitzada de manera que es descobreixin sala a sala els diferents conceptes i aspectes del Tantra:

1. Partia d’una sala amb fotografies de rituals contemporanis de l’Índia, així com d’objectes rituals d’influència tàntrica, que introduïen en l’ambient que permetria penetrar en la filosofia d’aquest art. La primera sala estava dedicada als símbols sobre els quals es basa el Tantra en l’ordre còsmic, la llum, el foc, l’energia, la unió de «lingam» i «yoni» representatius dels dos sexes. En una de les obres exhibides en aquesta sala apareixien dues serps -energia femenina- enrotllades al voltant d’un «lingam» invisible i que van ser copiades en el caduceu de les civilitzacions clàssiques mediterrànies i serveixen avui d’emblema a la ciència farmacèutica.
2. Es passava després a la cosmologia científica en el sentit físic que ens mostra diagrames de l’univers, la Terra o la Lluna. Terra plana envoltada d’oceans, travessada per set rius, en el centre està la muntanya Meru, l’estatge dels déus.
3. A continuació, l’exposició mostrava dues grans sales dedicades a la mitologia de la Vida i de la Mort. Eros i Thanttos, vida i destrucció, les dues cares de la mateixa moneda. A la primera: Shlva-Khrisna, Vishnu, Shakti. El cicle mític de Kishnu-Khrisna representa l’aspecte positiu, eròtic del cosmos. La pell blava de Khrisna indica que es tracta d’una ancarnación humana de Vishnu. L’amor practicat entre el déu encarnat i les «gopi», noies terrestres, fa florir el paisatge al voltant dels amants. En la segona, la terrible deessa Kali aixafant l’amor i la vida, trepitjant als amants, reflecteix la idea de la mort i la destrucció com a condició necessària perquè retorni l’amor i l’energia. Penetrem després a la següent sala al món del cos subtil existent en els nostres somnis, però els nervis no són visibles a cap metge actual. Veiem diagrames del cos subtil amb els canals nerviosos, «nadi», i els «chakras» per on puja l’energia; «chakras» en forma de lotus l’última etapa més enllà del cap s’envolta de mil pètals.
4. També es va crear un espai dedicat al tema de la mà, amb diagrames per a la pràctica de la quiromància i models per al maquillatge ritual femení. A més, en altres espais es mostraven les «asanes», les postures eròtiques que degudament realitzades constituiran un camí per a la il·luminació i per assolir el més elevat nivell de consciència. El cos, en les seves manifestacions sexuals és considerat pel Tantra com un mitjà de plenitud vital que permet experimentar i dirigir la mateixa energia que fa fecunda la terra i mou els astres.
5. A partir d’aquí l’exposició feia ascendir cap al primer pis i cap a l’abstracte: els «yantras» i «mandales», que ens transmeten l’energia per mitjà de la contemplació meditativa. En el «Yantra» de Kali, el punt central «bindu» simbolitza la dimensió zero, l’origen i la fi, el punt d’arrencada de l’expansió de l’espai i alhora el punt final de l’última integració. El triangle amb el vèrtex cap avall és el símbol del «yoni», que significa el principi còsmic femení, l’energia creadora. La flor de lotus de vuit pètals que emmarca el conjunt simbolitza els vuit elements: terra, aigua, foc, aire, èter, ment, intel·lecte i consciència de l’ego. En el «Yantra» de Shri la interpretació de 4 i 5 triangles en sentit invers simbolitza la perfecta integració de “lingam” i “yoni”. El «yantra» de «OM» és la simbolització visual del mantra principal «om». Les ones acústiques produïdes per «om» tenen una freqüència inaudible per a l’home, són l’equivalent del «bindu» o punt central.

A continuació podem veure una galeria amb algunes de les obres que formaven part de l’exposició:

 

 

Detalls importants sobre el massatge tàntric

Com hem pogut veure, el paper del massatge en el camí del tantra és molt més profund. En contraposició, el massatge donat per plaer sexual podria dir-se «massatge eròtic», deixant el terme «massatge tàntric» per abastar una experiència de dimensió molt més àmplia. No cal associar aquest massatge amb la recerca de l’orgasme, sinó que el seu propòsit és més ampli, ja que busca conèixer el propi cos (també les seves zones erògenes) com a mitjans per assolir l’alliberament i la il·luminació i aconseguir la plenitud física i espiritual.

 

 

Vegem 4 detalls importants sobre el massatge tàntric que t’ajudaran a gaudir en major mesura.

Metodologia

No hi ha dos massatges tàntrics iguals. El procediment sol iniciar-se al llarg de tot el cos a la recerca de desactivar aquests processos mentals que impedeixen relaxar la ment per obrir-nos a un món on les sensacions prenen el poder sobre els pensaments. Aconseguit un estat de percepció sensorial més intensa i plaent, el massatge tàntric passa a centrar-se en punts clau i en l’estimulació dels chakres.

Consideracions

Donar i rebre massatges tàntrics és una experiència íntima. Tot i que el receptor adopta un paper passiu, s’hauria de centrar en una respiració que ha de ser conscient, de manera profunda i pausada, per poder assolir la màxima relaxació i connectar amb les sensacions que recorreran tot el seu cos.

Beneficis

Igual que altres formes de massatge, el tàntric pot ser molt relaxant, i pot també alleujar el dolor físic i la por emocional. Però no queden aquí els seus beneficis, com afirma Nik Douglas, productor, escriptor i director de la pel·lícula de 1969: «Tantra: Ritus indígenes d’èxtasi». Segons Douglas, mitjançant l’estimulació de l’espiritualitat sensual inherent a través del massatge tàntric, la gent pot despertar parts de si mateixos que han romàs reprimides o adormides. Així, són molts les millores a nivell espiritual i mental que s’obtenen d’aquesta tècnica mil·lenària.

Respiració

El massatge tàntric es beneficia de la utilització de tècniques de respiració durant tot el massatge. Aquestes permeten que el receptor canalitzi de forma activa les seves energies d’una part del cos a altres, experiència que condueix al coneixement del propi cos i l’autocontrol durant l’excitació.

 

Si desitges reservar massatge tàntric a Barcelona, des de Thai Zen Barcelona et recomanem triar un professional per experimentar una extraordinària experiència, i us convidem a visitar la nostra selecta carta de massatges.